Quan pinten bastos, cal posar-hi dos pebrots, i quan van mal dades, cal tenir els pebrots ben posats. Quan s’ensuma una tempesta cal anar amb dos pebrots, i si s’espera un daltabaix cal agafar-se bé els pebrots. Dons, al mal temps posem-hi bona cara, que la cosa va de pebrots.
D’origen sud-americà, aquesta hortalissa de la família les solanàcies, s’ha escampat per tot el món. Els pebrots carregats de vitamina C, entre altres, es presenten amb diverses varietats de formes i colors. Però el més important es saber que la mida aquí si que no és important, té pebrots la cosa.
Tot i que li agraden les temperatures de l’estiu, si la collita es bona, es pot allargar fins ben bé arribada la tardor, i si tens unes quantes llavors per plantar el millor que pot fer es tenir calma i esperar els mesos més suaus, l’abril o el maig, per fer-ne un bon planter, que si la cosa va com Déu mana, amb un rec constant i poc més d'un mes, et sortiran uns pebrots de collons, que frescos amb l’amanida o escalivats al forn et quedaran d’allò més collonuts. A la cuina amb bon foc, els pots cuinar de mil maneres i apreciat per tota la gastronomia del món, es aquí a la cuina mediterrània on en fem gairebé un ingredient indispensable a la nostra dieta diària.
Així dons hem de saber que en aquestes èpoques complicades i en aquets moments es que un s’hi ha de deixar la pell, avui hem de tenir-ho clar i afrontar les conseqüències de la vida amb un bon parell de pebrots.
