Avui volem escriure una història que possiblement es comentarà durant molts anys en les properes generacions d’aquesta família. Avui, volem explicar una història de la qual nosaltres mateixos, any rere any, també n’em estat els protagonistes. Perquè avui, la història que volem contar es compta per una bona colla d’anys.
Tot va començar un dilluns 19 de novembre de l’any 1962. Aquell dia, amb un fred que pelava, i després d’un temps prudent de festeig, havia arribat l’hora d’anar a cal rector, perquè la Pubilla de cal Pelegrí d’Els Hostalets de Balenyà obria els seus braços per rebre al més petit dels cinc germans de can Cantimperi de Centelles. Tot estava a punt, i l’església del poble dels Hostalets s’engalanava com Déu mana per protagonitzar l’enllaç de l’Àngel i la Irene.
Potser no era la cua del vestit més llarga que mai s’hagi vist portar per una núvia, potser el daurat dels botons dels punys no estaven més lluents que una patena. Però el cert era que, cofois com uns gínjols, van anar de cap cap a l’altar.
Així començava el principi d’una història que avui tot just continua amb un punt i seguit. Ha plogut molt des d’aleshores, i de històries n’hi han hagut per parar un tren, per omplir pàgines i més pàgines d’un bon llibre, i també per poder-les explicar a les noves generacions a la vora del foc. Però aquestes ja son unes altres històries que potser un dia algú podrà explicar.
Avui dilluns 19 de novembre de 2012 amb un pel menys de fred, però amb aquella mateixa il.lusió, l’Àngel i la Irene, amb la companyia de la família, els amics i una bona colla de records, han celebrat que fer 50 anys es la millor manera per poder continuar explicant que hi ha molt per dir.
