Veieu com es de ric el vocabulari català amb la paraula collons. Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Un significa car, val un colló; dos significa valentia, té dos collons; tres significa menyspreu, m'importa tres collons.
El verb canvia el significat: tenir indica valentia, aquell té collons; però amb admiració pot significar sorpresa, té collons!; i amb afirmació significa enveja, quins collons que té!. Posar indica un repte, sobretot segons on es posen, va posar els collons damunt de la taula!; estar també significa menyspreu, estàs molt de collons.
El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: el present indica molèstia o fàstic, no em toquis els collons; el reflexiu significa vagància, s’està tocant els collons; i l’imperatiu significa sorpresa, toca’t els collons.
Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: a, expressa por, acollonit; des, significa riure, descollonar-se; ut, indica perfecció i satisfacció, collonut; i, assos, indica indolència o abúlia, collonassos.
Les preposicions matisen l’expressió : de significa quantitat, feia un fred de collons o també èxit, va anar de collons; per significa voluntarietat, ho faré per collons; fins expressa el límit d’aguant, n’estic fins els collons; amb indica valor, és un home amb collons; sense indica covardia, és un home sense collons.
El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat: el color violeta significa fred, em van quedar els collons morats; la forma significa cansament, tinc els collons quadrats; el desgast indica experiència, en tinc els collons pelats; la mesura expressa rancúnia o enfadament, en tinc els colons plens.
La mida i la posició són i molt importants: la mida, els té ben grossos; la pocisió, els té ben posats. Però hi ha una mida màxima que no es pot superar,té uns collons com un toro. Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa,té uns collons que se’ls trepitja; i també existeix una mida mínima, de colló de mico.
La interjecció significa sorpresa, collons!; o desengany; i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons.
Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la voluntat, ho farem de collons; i d’aquí en surten les ordres, em surt dels collons.
L’estat anímic queda molt ben reflectit, així, el depressiu diu: tinc els collons per terra,
i l’eufòric diu: em va sortir de collons.
Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada; i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: recollons quin sopar.
Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: sou collonuts!