20 de juny 2014

Doneu-me xampany

Primer ens cal assegurar-nos bé de què la tinta del retolador vermell no s’hagi eixugat; el primer pas està resolt. Llavors ens queda comprovar de bon grat que realment el podrem fer servir en un munt d’ocasions; un segon pas assolit amb èxit. També haurem de comprovar l’estat de la bateria al nostre telèfon, ja que la conversa que ens espera promet allargar-se força estona; el pas tercer va per bon camí.
Així doncs només ens queda assegurar bé el tret perquè ningú ens impedeixi de fer tot allò pel qual tant hem treballat en aquests darrers dies, com que els passos a seguir els tenim ben marcats, no hi ha dubtes perquè res porti a confusions.
Un cop enllestida la situació tot pren el seu rumb. Donem un cop d’ull a tot el que en Jaume Sisa ens va dir d'aquella nit, i tot oli en un llum: La nit de Sant Joan és nit d'alegria. Estrellat de flors, l'estiu ens arriba de mans d'un follet que li fa de guia. Primavera mor, l'hivern es retira. Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia. Si arribés l'amor, que dolç que seria. La nit de Sant Joan és una frontissa. La porta de l'any, tan grinyoladissa, comença a tancar-se. Doneu-me xampany! Que és la nit més curta i el dia més gran. Doneu-me xampany, doneu-me xampany! Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Si mireu les flames del foc de Sant Joan li veureu les banyes, el barret i els guants.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan li veureu les banyes, el barret i els guants.