Avui llegeixo en el diari i en lletres ben grosses una notícia que no me la puc treure del cap. I veig escrit, dolgudament, que per primer cop des de fa uns anys el No a la llibertat supera el 50% en vers del SI a la llibertat que està just per sobre del 40%.
Em frego els ulls, i si, la cosa és així, no canvia res. Per confirmar els meus dubtes, em col·loco les noves ulleres per llegir, les de prop - no fos cas que l’edat passi factura-, però el titular encara se’m presenta més gran davant dels meus ulls.
Ho he llegit del tort i del dret; en diagonal i de dreta a esquerra; matisant totes les comes i puntualitzant tots els punts i, és ben cert, el diari diu ben clar i català que les coses són així: si res no canvia, aquest sembla ser el camí del nostre futur.
Les darreres enquestes així ho confirmen. És una davallada considerable dels que, per les raons que ara no caldrà exposar, han canviat de parer? O, és que els que mai havien alçat el dit fins avui, ara estan més vius que mai?
Sigui per la raó que sigui, o per la qüestió que esdevingui, crec que encara ens falten unes bones clatellades al cap, com d’aquelles que recordo tan bé en l’època de l’EGB, per adonar-nos-en del que ens hi juguem tots plegats.
Sí, ara ens toca mullar-nos de debò. No deixem que se’ns oblidi.
