Fa molts dies i setmanes, mesos i anys també, que patim els efectes d’un insomni de característiques grandiloqüents. Aquest insomni de qui parlem, ha esdevingut crònic en molts dels casos per la seva llarga durada. Un insomni que en determinats moments de la nostra vida ha fet perillar la salut en més d’un ciutadà. L’insomni, com la mateixa paraula diu, ens ha dut a perdre valuosíssimes nits que han acabat per no permetre que durant el dia la nostra tasca es pogués dur a terme en les millors condicions. Casum l’olla!
És que al cap d’avall aquest insomni ha portat a tota la població de corcoll amb somnífers i derivats per poder afrontar els seus efectes; la portada a escalfar els seients mentre ens hi adormíem -de dia, és clar, perquè a la nit ulls oberts i tots en dansa- de les sales d’espera del Centre d’Atenció Primària; la portada a ser tema de conversa en qualsevol tertúlia del cafè de la tarda -sort d’aquests dobles de cafeïna que ens han mantingut desperts durant el dia- amb unes fitxes de dòmino a les mans - o de Rumikub, que ara es porta-. Casum l’insomni dels dimonis!
Però tot d’un plegat avui aquest insomni s’esvaeix, les coses les veiem d’una altra manera. Podem agafar el son i no tenim aquell neguit per anar a dormir. Hem sabut, pels nostres propis mèrits, posar fi a aquest mal son. Tan fàcil, que només calia anar junts. Ho teníem al palmell de la mà. Ara ja estem més tranquils.
