Conceptes:
Anar, esperar, demanar i bategar. Tornar, preguntar, saber i respirar. Rumiar, alleujar, calmar i planejar. Mirar, intuir, prevenir i seguir. Guitar, revelar, pensar i reposar. Llegir, aguantar, suposar i delegar.
Son conceptes nous que a un se li presenten a la vida com si arribessin de nou en nou. Així mateix: tot d'un plegat tot sembla està molt més a prop; de cop i volta les sensacions ens estan fregant molt més intensament. Quan crèiem que aquelles percepcions que volaven tan lliurement a unes alçades de vertigen eren d'un altre planeta, ara les tenim a l'abast de la mà, tant a l'abast, que les toquem amb les puntes dels dits; i fins ens sembla tenir sobradament tot el temps del món per poder-los tafanejar, paladejar, assaborir, olorar i mastegar. Sí, en tenim el temps.
Nous conceptes que amb una revolada apareixen al nostre costat i, sense voler fer soroll -sense ni demanar-nos el nostre consentiment-, vénen a ficar-se entremig del nostre tarannà diari per capgirar la direcció del que ens havíem proposat.
Ara el rumb de la vida pren un altre sentit. La dreta amb l'esquerra capritxosament es creuen constantment per abanderar una lideritat molt singular. Anar avall o amunt només queda palès per la separació d'un senzill graó de la nova era del disseny. I, anar endavant o endarrere és la nova juguesca que ve per entretenir la nostra feina del dia a dia.
Així que, set dies després i vist amb una nova perspectiva sabem que queda molt, però avui això ja ha començat. Rutlla. I, encara que m'han dit que (massa) no, amb una bona presa de xocolata tirem endavant.
