Ignorància:
Sí. Amb decisió i sense por, faig un gir amb el coll cap enrere -els gadgets tan ben adaptats que em van implantar al coll fa unes setmanes em permeten una còmoda mobilitat- i la visió dels esdeveniments que hi percebo, és la que és. Real. Sincera. Tot i que la nostra ignorància d'aquests esdeveniments ens permeten badar en un mar de confusions.
Perquè al cap i a la fi aquesta ignorància ens fa veure, amb un extens ventall de colors, totes les possibles visions que ens poden portar a dubtar del que ha passat fins al dia d'avui.
La ignorància, aquesta ciència tan bella en la que hom conreem els nostres pensaments, esdevé el motor indispensable per fer de les nostres inquietuds una font, brollador de coneixements, tan necessària com vital per caminar amb pas ferm; ja que potser sense aquest intens broll de corrent -que llisca afortunadament cap endavant- no trobaríem les conclusions per entendre tan planerament tot el que està succeint al nostre voltant. Per sort, rebem sempre la informació de primera mà, és clar. Són fonts directes que ens porten a respostes conclusives.
Així que, la tranquil·litat d'aquesta ignorància, té la capacitat per entomar millor les nostres deficiències. I és per això que en el viatge d'aquest tram en el qual ens trobem actualment circulant, l'afany de la recerca és una part inevitablement indispensable per seguir endavant amb aquest corrent.
Ara que, tampoc cal que tots aquests raonaments que el nostre cap fa giravoltar sense parar ens facin perdre la son. No. No hi ha res millor que un bon consell per seguir endavant amb tota normalitat, sabent que molt aviat seran aquestes les noves històries que contarem a la vora del foc.
Per cert, ara si que no la veig, aquella presa que sempre tinc al meu costat -necessària tanmateix-, ja no hi és?
