Desenllaç.
En aquesta vida hi ha coses tan ben programades que quan es fan com cal no hi ha por a sortir-se del guió. Una bona posada en escena sempre comporta arribar a bon port sense haver de recórrer a la Biodramina de torn, oi? És anar amb total confiança quan un ha d'interpretar el paper que li assignen. Si un se cenyeix a les pautes que marca el text, segur que no hi ha cap mena de dubte. I quan les directrius estan ben marcades per un bon equip de directors, aleshores la cosa és oli en un llum.
La conseqüència d'una bona planificació esdevé la tranquil·litat absoluta per afrontar l'obra que hem d'interpretar. Ens ha tocat un paper complicat, sí; però amb una acurada direcció, defensar aquest paper per assolir una bona interpretació sembla estar molt més a l'abast de l'objectiu establert. Molta merda! No hi ha res a objectar.
Estem d'acord que avui, un cop marcades les pautes de la interpretació dels darrers dies, la representació no està sent gens fàcil. Amb tots els entrebancs que s'han interposat pel camí, és força complicat poder perfilar bé els matisos que el personatge requereix. Sempre pendents en tot moment del director, estem convençuts que finalment la posada en escena donarà els seus fruits. I mentre deixem passar els dies, ara només és qüestió de deixar-se anar, fins i tot podem permetre'ns una improvisació en algun moment si així ho creiem oportú.
La representació de l'obra sembla que segueix el seu curs amb total normalitat. I només ens queda pensar que cada cop que caigui el teló serà un pas més endavant. Cada representació esdevindrà una victòria, segur. Només ens cal ser cauts perquè no sabem exactament de quants actes està formada l'obra que representem.
Ara que fem un descans, però això si d'amagat, anem per una presa més. Shhhhhhh!
