27 de juny 2017

La llegenda del Verro (1era part)

I vet aquí que una vegada hi havia un senglar, un mascle de cos dur, recobert d'un pelatge negrenc i uns ullals esmolats i recaragolats, que, segons m'explicava l'avi, era l'únic que habitava la zona.
La gent del poble comentava que podia arribar a fer dos metres i pesar cinc-cents quilos, encara que ningú no l'havia vist mai de tan a prop per calcular-ne les dimensions; l'avi l'havia vist només una vegada, prop de Sant Hilari, i deia que s'havia quedat esfereït de tan gros com era.



Cardedeu va anar creixent i el senglar i els altres animals van anar cedint terreny, amagant-se i buscant refugi en els llocs més inhòspits dels boscos. El senglar ja no podia fer els seus banys de fang, ni furgar com ho feia abans, el menjar cada dia li era més escàs i més difícil d'aconseguir, i la seva activitat es va fer cada vegada més ocasional i nocturna, fins al punt que, durant molt de temps, ningú no el va tornar a veure. La vida del senglar era cada vegada més difícil. Pensava: què no donaria per tornar enrere i viure tal com vivia abans.
No acabava de pensar això que, de sobte, sorgit del no-res, se li aparegué Llucifer.
Llucifer li proposà un tracte: el senglar tornaria a la vida que portava amb anterioritat sempre que li vengués la seva ànima i fos el seu representant aquí a la terra, que fes el mal i sembrés la discòrdia entre la humanitat. El senglar acceptà la proposta, i així li va ser encomanada la tasca de fer el mal pertot arreu i de provocar desavinences entre els vilatans. El senglar va ser transformat, com de la nit al dia, pel diable. Estava fora de si, el mal el feia ser cada vegada més i més terrible, més i més malvat. Devastava els camps de conreu, feia malbé els horts i cultius; de tant en tant, matava algun anyell indefens i atacava la gent sense cap motiu.
La gent de Cardedeu tenia por, molta por del senglar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada