Tenim al davant, possiblement, un dels poemes més representatius de Vicent Andrés Estellés. Vicent Andrés Estellés va ser un periodista, escriptor i poeta valencià que va néixer a Burjassot, Horta, el 4 de setembre de 1924, i va morir a València, el 27 de març de 1993.
El poema que avui et presentem, Assumiràs la veu d'un poble, es troba dins del "Llibre de meravelles" escrit entre els anys 1956 i el 1958, però no se'n va publicar la primera edició fins a l'any 1971. En aquest llibre es reflecteix una visió real i crua de l'època en la qual va viure l'autor: el temps de la guerra, la postguerra i la plena dictadura franquista.
Si ens aturem pausadament en els versos de tot el poema, ens adonem del compromís que demostra l'autor envers el seu poble: assumiràs la veu del poble. Un compromís que exalta i enarbora per mantenir la paraula viva, per enaltir el dol sofert per les morts causades arran de la Guerra Civil, la repressió i la privació de la llibertat d'un poble durant la dictadura franquista. Amb la seva paraula, el poeta vol conscienciar de manera insistent l’esperança per mantenir la llibertat del poble reprimit.
El desig que l'autor vol expressar als seus lectors i oients perquè no s'aturin i s'esforcin per redreçar el país malmès per un conflicte cruent i devastador, ho reflecteix en aquest poema de versos octosíl·labs i rima lliure, on hi predominen les formes verbals en futur, i és una mètrica molt freqüent utilitzada tradicionalment en la poesia narrativa i en les antigues tonades populars.
Un fragment d’aquest poema es representa a l’obra: 39, el primer Nadal d’exili. L’obra de teatre que tots els catalans hauríem de veure.
