Des que era ben petit, a casa, els pares molt sovint tenien per costum anar a visitar les diferents exposicions d'art que es programaven arreu dels pobles de la comarca i, al mateix temps, ens hi feien còmplices al meu germà i a mi d'aquestes excursions. Fins i tot –i semblava que era festa major- en moltes ocasions ens desplaçàvem a la gran ciutat on l'oferta era molt més diversa i extensa. Ho recordo com si fos ara mateix. De fet, amb el pas dels anys, i gràcies al costum dels pares, he continuat visitant centres culturals, galeries d'art, museus, espais socials o tallers d'artesans per nodrir-me de totes les expressions artístiques que ens mostren els grans autors i autores d'aquest país. És una meravella tot el que podem descobrir exposat entre quatre parets.
Però avui he comprovat que tot i el meu compromís potser encara no ho havia vist tot. Perquè gràcies a la bona implicació de molta gent, he descobert que l'art és capaç de néixer als llocs menys imaginats.
Uns dies enrere vaig tenir la sort i el plaer de rebre una invitació per visitar el centre penitenciari Quatre Camins de la Roca del Vallès i experimentar de primera mà l'activitat que es du a terme al seu interior. Després de l'experiència viscuda, m'he adonat que la meva ignorància em feia portar una bena als ulls que no em permetia veure més enllà del meu espai de confort. Aquesta visita em va obrir un món divers i intens i, sobretot, molt humà. Vaig comprovar, parlant de tu a tu, que al centre penitenciari, a més de l'activitat laboral i esportiva que s'hi respira -entre altres activitats-, hi ha un gran interès per tot allò que envolta l'art. És a dir, al mateix centre, hi han espais habilitats i convertits en tallers de ceràmica, pintura, cistelleria, o fins i tot un taller dedicat a l'audiovisual. L'ebullició de participació en les activitats d'aquests tallers és intensa i emotiva, i no només s'han convertit en un espai de lleure i afició, sinó que aquí hi comprovem que a més hi ha talent.
Des de l'àrea artística del departament penitenciari estan realitzant un treball molt laboriós i minuciós que dona uns fruits de caràcter social que hom pot comprovar que van en la bona direcció. Perquè l’art humanitza i ajuda a la rehabilitació.
Caldria, però no ho faré -permeteu-me excloure-ho per no exposar la meva fallida memòria a deixar-me algun nom-, de mencionar a tots els meus còmplices i culpables d'aquesta experiència inoblidable. Però sí que els hi agraeixo efusivament el gran treball que duen a terme per tirar endavant una societat millor. Els vull animar que siguin més tossuts, encara si cal, perquè aquest art no es quedi mai entre reixes.
